No creo que pueda decir mucho más sobre este cuento a parte de dejaros el precioso poema de Joana Raspall, ilustrado maravillosamente por Ignasi Blanch.
Si haguessis nascut en una altra terra,
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries «sí»
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser; potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries ….podries… Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell podria ser teva.
Vale la pena enseñarles a ponerse en la piel de los demás. En la educación y la empatía puede estar la respuesta para un mundo mejor [al menos, eso espero].